Duatló Castellfollit de la Roca

Hola familia,
el passat dia 3 de març es va disputar el Campionat de Catalunya individual per categories de duatló de carretera, a la localitat de Castellfollit de la Roca.
Després d'uns dies de pluja semblava que tindriem un diumenge amb sol, tot i que bufava un lleuger airet que permetia respirar la neu de les muntanyes dels voltants, encara enferinades.
Com era d'esperar hi havia molts clubs presents d'arreu de Catalunya i molt de crac, i jo al mig de la multitut al.lucinan com un pagés que surt a la gran ciutat o encara millor, com en Paco Martinez Sória en les seves pel.licules per Madrid..jeje!

Total, al que anava.Cap a les 09:15 ja tenia la bici,casc i sabates a la zona de boxs i vaig fer un bon escalafament per evadir una mica el mal del tormell dret, feia fred i el circuit es preveia dur i molt ràpid.
Ja tocades les 10:00h. tots/es estavem esperant la sortida sota l'arc....SORTIDAAAAAA!!Una pujadeta que caminant semblava suau, on els mascles "ALFA" ja deixaven la goma de les bambes enganxades i encara cremant a l'asfalt, ja marcant un ritme frenètic i que en pocs metres ja va donar el seu resultat.Es va formar un petit grup de 6 o 7 duatletes, tot seguit d'un grup més nombrós del que ja es desfilaven nombrosos colors fins arribar a l'últim de tots nosaltres.
No em vaig trobar malament del tot, vaig anar progressivament avançant aprofitant les baixades i els pocs metres planers que hi havia durant el primer tram a peu de 5 kms.
Les diferències eren evidents amb els corredors capdavanters però molt reduides a l'hora els uns amb els altres, és el que té una distància tan curta i explosiva, tothom va al màxim.
La T.1 va ser ràpida, no vaig tenir cap problema a trobar la bici a la primera, no com altres vegades.
El circuit de bici de 21kms era rapidíssim, no volia perdre els grups que s'anaven formant a mida que anaven passant els kms. i aquesta vegada em vaig trobar fort per aguantar i anavem una vintena de duatletes fent relleus i amb bona entesa amb el clar objectiu d'atrapar els petits grups que teniem al camp de visió i que cada vegada els teniem més aprop.La moto de trànsit que anava al nostre davant, es va aturar en una glorieta, just abans de la població de St,Jaume de Llerca i amb la cinfusió d'un dels controladors de pas, en veuren's ni es va convidar a senyalitzar la sortida bona...BRAVOOOOO, no passa res, només ens hem posat dins un polígon i hem de fer mitja volta, OLE TUUUU!!!
De tornada a la glorieta ens vam ajuntar amb uns corredors que haviem deixat enrrera, i amb més força encara per el del desconcert de la situació vam apretar dents i a tope altra vegada, fins que a la propera baixada, a 70kms/h. pateixo uns forts moviments al manillar, el fenòmen "SHIMMING" ja havia arribat a la meva bici.És una tremolor increíble, el manillar fa "ZIGA-ZAGA" sense cap tipus de control, qui no ho viu...es dificil d'explicar, però caga molt!Una caiguda així...pa haverse matao jo i els que venien radera meu enganxats a roda.Total que vaig poder frenar poc a poc fins aturar la bici amb totalitat, que era l'unica manera de que parés la vibració.Una mala experiència que no voldria repetir, que ja en van dos, mala sort, em notava molt bé i aquí ja em vaig venir avall.
Vaig esperar a ser caçat per un petit grup i ja fins a la T.2.
Vaig fer-la força ràpida i com no i segur que com la gran majoria tenia les cames com pedres, però encara faltaven els 2,5 kms a peu i la veritat, després de tot tenia ganes d'acabar-la, i amb ganes de veritat, perquè la veritat, feia dies que no em sentia tan bé, així doncs que vaig intentar apretar i acabar amb molt bones sensacions.
Un gran dia i en realitat un dia amb molta sort perquè podria haver fet mal a molts corredors i a mi mateix si hagués patit la caiguda.
La propera a St.Joan les Fonts!!!!!
Molta salut!!