Oscar: Ultra Trail Barcelona 2016

Felicitats Oscar! Gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres...ets molt gran! la crònica de l'òscar comença axí:

El dia no comença gaire be, no he aconseguit dormir en tota la nit. El fet de saber que en 4h m’haig d’aixecar no em deixa dormir….

Arribo al lloc de la sortida 1h abans de temps, em de deixar la bossa de vida abans de les 6:30h, bossa que te la donen a mitja cursa per canviar-te la roba, deixar objecte o agafar “xuxes”, etc. Entreguem la bossa i parada tècnica per deixar anar nervis… jeje

A les 7:00h es dona la sortida, els dos primers kms son en pujada així que tothom va tranquil, ja que per devant ens esperen 85km i no fà falta apretar per agafar lloc, ja que la mateixa pujada posa a tothom al seu lloc. En el meu cas em trobo en el grup davanter que seriem uns 6 o 7.

Fa mooolt d’aire i això dificulta la visió ja que s’aixeca molta pols, així que decideixo anar tranquil i com no vull tenir una possible caiguda només començar, decideixo quedar-me a cua de grup.

Els kms van passant i arribem al primer avituallament, on aprofito per omplir les ampolles d’aigua que no ho havia fet, on m’adelanten uns 5 o 6 corredors. En aquest avituallament quasi  ningú es para, no fà calor i portem només uns 40’ de carrera, així que no hi ha necessitat a no ser que facis com jo que se’m va oblidar agafar aigua... jeje No passa res, avui no ens em de deixar portar per la competitivitat que això es molt llarg….

La cursa segueix, es un continuo de pujar, baixar, pujar, baixar, moment d’anar agafant ritme còmode… En una d’aquestes baixades em passa el que no volia que em passes, trepitjo malament una arrel i em torço el turmell… L Es el km 12 aprox, així que no anem gaire be. Per sort es el turmell que es recupera quasi sol, així que es qüestió de temps que deixi de fer mal i pugui córrer amb normalitat.

Anem passant km i avituallaments, on només omplo aigua i segueixo, no em ve de gust menjar res del que hi ha i amb els gels vaig fent.

Així arribem al avituallament del km 42, just mitja cursa. Aquí aprofito a agafar la bossa i em canvio de samarreta i mitjons, i em poso vaselina als peus. Es molt important hidratar els peus i tenir-los secs, si no ens podem donar problemes. Aprofito i faig un cheking de com vaig. Portem 42km i estic molt be, porto 4:10h temps de cursa, així que no està gens malament. Omplo botelles d’aigua i sortim.

Només sortir el cos m’avisa que hi ha algu que no va be, he estat massa temps parat i amb el fred les cames s’han refredat i no van com vull. Espero que tornin a agafar calor i que es recuperin, però els kms passen i això va en contra, perquè la fatiga va en augment.

Des de el avituallament km 42 al següent hi han 14km, els quals son per mi el més durs de tota la cursa. Fins arribar a Molins be, però tota la part de la zona del Papiol es molt dura, trialeres en pujada que no s’acaben i que et deixen les cames tremolant.

Per fi arribem al avituallament, allà està la família i amics esperant per donar-nos ànims, que s’agreixen després del tute que portem.

No vull parar gaire estona, ja que no vull que em torni a passar el mateix que abans, així que omplo aigua parlo una mica i seguim…

A partir d’aquí ja les cames no van com un vol, van com elles diuen, així que toca assumir que el ritme serà dièsel, objectiu no deixar de córrer en ningun moment, només quant les pujades t’obliguen a fer-ho.

L’organització deia que la cursa tenia un desnivell positiu d’uns 2800m, però al km 60 portàvem uns 2300m + o sigui que no em creia que en 25 km que faltaven pugéssim només 500m +. I així va ser, un pujar i baixar sense parar, que no feia més que carregar cames… (Al final de cursa surten 3200m +).

Per fi arribem a l’últim avituallament, km 77, ja només queden 8km I ja saps que seràs finisher. Estic molt sorprès perquè no pensava que podria seguir corrent després de tants kms. Lo màxim que havia fet eren 50km així que tot lo que passava d’això era nou per mi. Segueixo més o menys a  la mateixa posició, quasi tota la cursa he anat sol.

Tot i sàpiguen que la cursa l’acabes si o si, sempre poden passar coses, i així va ser. A falta de 3km em va donar flato. No m’en agafa mai, però tampoc havia esta mai 9h i pico corrents, així que tot era possible… jeje El problema es que no podia respirar del dolor que em donava i es aquí on em van adelantar 3 corredors més, un d’ells la primera dona. Poc vaig poder fer per seguir-los, ja que prou feina tenia per no parar de córrer dels dolors…

Van passant els kms i ja estem dins l’últim km, menys de 1000m per acabar, el flato el segueixo tenint però al menys puc respirar ve, I arribem a la pitjor pujada de tota la cursa, una pujada de més del 40% de desnivell que s’ha de pujar amb cordes. Crec que sobrava aquest punt, sobretot per la gent que fèiem la cursa de 85km, pero que particularment ja em dona igual perquè es un últim tràmit per entrar a meta.

Passem el Mortirolo, nom de la pujadeta dels coll..ns, i ara si que si això s’acaba. Sento la música, la gent animant, et puja l’adrenalina i s’et treuen tots els dolors que puguis tenir. Es el moment d’entrar a meta com un Guerrer. Gas a fons i…. Finisher! Objectiu aconseguit.

Agrair a familia i amics per els ànims. Sou els millors. J

Temps final: 9:47h

Posició: 32 General / 22 de la meva categoria.