3a esquiada Spartriana

Grandvalira (Andorra), 22-24 de febrer de 2013.

L'Esquiada Spartriana ha arribat aquest any a la seva 3a edició i, si bé pocs han anat repetint al llarg dels anys, nous integrants s'han anat incorporat a la gran familia Spartriana. Aquí tothom hi és ben rebut!

Divendres, dia de viatge i trobada.

Aquí ja es comença a notar que la calor no estarà molt present durant el cap de setmana. Un bon sopar i a dormir.

Dissabte, comença la gresca.

Ens llevem, com diria en Guardiola, ben d'hora ben d'hora ben d'hora, i mentre esmorzem veiem al 3/24 que neva a mitja Catalunya (2n any consecutiu que l'Esquiada coincideix amb una nevada a Barcelona). L'esmorzar, per cert, de categoria Spartriana: cereals, croissants, donuts, "xuxos" de crema, pa, embotit, ous ferrats, ous durs, bacon, melmelades, nocilla, iogurt, cafe, sucs variats... Tot el necesari per agafar forces.

I cap a pistes. Telecadira i a gaudir. Guiats per aquella a qui, com amb en Messi, ja no queden adjectius per definir-la (l'Alèxia), anem "tirant milles" pista rere pista, telecadira rere telecadira. Un fred de mil dimonis però la diversió ho compensa de sobres. Cap a les 13-14h parada al bar a repostar: beguda calenta i algo per menjar. I, havia de ser al bar, trobada entre els 2 grups d'Spartrians. Salutacions, abraçades i una mica de xerrameca. Tornada a pistes i a gaudir de nou.

Arribada a l'hotel; dutxa i a fer un volt (anar de compres) pel poble. El sopar, com sabreu els que heu vingut altres anys, no és gran cosa però ja fa el fet: sopa de verdures per començar; de primer macarrons al pesto (macarrons? pesto?) o amanida (jo no en vaig menjar però les referencies de qui si no eren gaire bones); estofat de carn o salmó de segon. I postres, aquí si que "es van portar": pastissos de xocolata, llimona, formatge... Per acabar el dia un parxís i a descansar.

Diumenge, pintava malament però...

Ens llevem amb una nevada prou important i uns núvols amenaçadors i que no deixen gaire bona visibilitat. Però "piano, piano", primer esmorzem i després ja veurem.

L'Alèxia i l'Eva decideixen, al igual que molta d'altra gent, marxar. La resta decidim probar d'esquiar. I lamentant-ho per l'Alèxia, molt millor dia per esquiar que el dissabte: millor neu, menys gent i, sobretot, menys fred.

Esquí, beguda calenta i més esquí fins que les condicions de neu i visibilitat comencen a ser precàries.

Cap a l'hotel, canvi de roba i... com estaran els cotxes? Molta neu. Treiem la neu de sobre i posem cadenes. 'Carretera y manta'. 12km de baixada que triguem aproximadament 1 hora en recorrer, incloent un parell de "culades" que per sort vaig poder controlar. Treiem cadenes - Túnel de Puymorens - tornem a posar cadenes. Ja hem agafat experiencia posant i treient cadenes però... quin fred en el porcés!! La carretera comença a estar neta, treiem cadenes. Sopar a Puigcerdà i cap a casa.

Arribada passades les 22h, però QUIN GRAN CAP DE SETMANA!!

Voldria aprofitar per, de nou (si, sóc pesat), agraïr a l'Alèxia l'organització i les classes d'esquí que any rere any ens imparteix, i de les quals sento ser tant mal alumne. Amb ganes que arribi el 2014.

Us hi esperem!

Jordi Parellada