Crònica del Duatló de Blanes
No vaig poder dir que no al Duatló de muntanya de Blanes. Així com al 5 cims de Corbera. En contra d’establir competicions, dates i cronos en la meva rutina, es reunien factors com ser una prova esportiva a la muntanya, al meu poble i amb amics (una bona colla d’spartrians i altres colegues al 5 cims, i el Jordi Sualís i el Toni, un altre amic, a Blanes).
El dia no podía començar més "divertit", despertador a les 6:21am, esmorçar “de competi” i cap a Blanes… 8:14h… pàrquing… temperatura 1C… Compensa…
La ciutat esportiva de Blanes és espectacular, tant que crec que està tancada per l’alt cost de manteniment i els temps que corren… XD
Hi havia molts voluntaris i en general l’organització era força bona (C.T. Blanes).
Per megafonia van dir que cada volta running eren 2.900m (enlloc de 2.500m). Així que la distancia de la prova va ser: 5’8 + 18 + 2’9
Els federats van sortir a les 9:30h. Els vividors ho vam fer a les 10h. I tant vividors que van sortir caminant… i avançant posicions vaig topar i caure just sota de l’arc de SORTIDA!! Jajaja! Toma estrena!
La veritat és que portar la L de novato acusa una càrrega adicional d’exercici de regulació d’energia i atenció en transicions.
El 1r tram a peu el vaig fer “bé”, regulant i patint en les pujades. El Jordi i jo anàvem a la par.
Vaig fer la transició “a la velocidad de la luz!” cuál corcel cabalga el viento en tormenta. Mentira! Vamos més d’un minut i pico… ponte el culotte, ponte la chaqueta, calçat... de novato total!
Sortint amb la bici… unes 5 o 6 bicis per davant… vaig veure una samarra blanca “SPARTRIANS”… i vaig apropar-me fins tenir a tocar el culet del Jordi!!
El tram de la bici va ser molt guapo; pujades amples i entretingudes, tobogans amb fang i sorra, baixades/corriols estretets i algún que altre bam per fer el locu!! Lo más!! Aquest tram el vam fer plegats fins al final, que en un corriol estret amb massa “vividors” hi va haver una mica de criva… i el Jordi i jo ens vam separar una mica. Els basalts eren rollo humor amarillo y las zamburguesas!!! XD
En la segona transició, mentre em canviava cual Superman en una cabina de telèfon… (però el Superman de després de la caiguda del cavall eh!! :P) el Jordi passa pel meu costat una altra vegada a boxes, i una altra vegada sortiria abans (anar amb el Jordi a comprar roba ha de ser un lujo… no deu trigar ni 10 segons dins dels emprovadors!!! jajaja).
Encarant ja el darrer tram a peu, sento com si m’hagués deixat les cames encara a la bici, com si els genolls no flexionessin, i en part per culpa dels bessons que se m’estaven pujant… XD
Volta de rigor i visualitzant la butifarra de meta. Allà hi eren el Jordi i la Maria animant aquest feliç diable vividor. També hi era el Toni, amic de l’insitut i ara del club C.T.Tribanda.
Objectiu aconseguit! Finalitzar la prova al meu ritme i sense incidents, deixant una mica de banda el tema transicions per si hi ha alguna altra ocasió...
Gràcies a tots. Als spartrians que comparteixen alegries pel whatsapp. Al Jordi per compartir la cursa i a la Maria per animar-nos a cada volta. Al Toni per picar-me en aquestes darreres setmanes…
I a la Isa pel suport…
Xavier ;D
PS: Vam acabar la prova lúdico-esportiva al bar, entre birres i veient el partit de futbol del Barça… que encara que no son ni la meitat d’esportistes que nosaltres… no son mala gent… pobrets!
Sou la canya!!
ResponEliminaFeu venir encara mes ganes de disfrutar de la natura i de tots nosaltres!
Esport i diversio i sentit de l'humor!!espero poser estar al vostra costat durant molts anys!!
Un diumenge fent esport al costat d´aquests dos cracks haguès estat impagable! A la propera espero ser-hi!
ResponEliminaM´uneixo al què diu en Jaume! Per molts anys que podem gaudir de la vida plegats!
Enhorabona!!!!!!
Glande!!!molt wapa la cronica!!!
ResponEliminavaya dos, segur que us ho vau passar de coña!!
una abraçada!
Gran descripció de l’aventura d’ahir Xavi, m’ho vaig passar teta! Hagués estat la hòstia que haguessin pogut venir més companys /es però l’experiència va ser collonuda. Em quedo amb les estonetes al damunt de la bici que anàvem xerrant de la duresa i del disfrute, em quedo amb el crit que em vas fotre quan anava uns 100 metres darrera teu, em va donar energia a tope, però sobretot em quedo amb
ResponEliminaQuan et vaig preguntar perquè son tant “guapes” les xatis que munten en btt i perquè les que ho fan les veig tant “guapes”pro n’hi ha poques, a la teva resposta: la btt és una modalitat “primitiva”. Com m’agrada ser primitiu i que hi hagi noies primitives per la muntanya..buff!! BTT o mort!!
A que no hay webos!! ;)
ResponEliminaMira que em va costar convèncer-lo!! ara que sap el que es patir no sé si s'apuntarà a alguna més... tindré que inventar-me alguna altre manera per enganyar-lo...
Sense dubte el millor la companyia i les cerveses (d'en Jordi) al acabar de córrer!!
PD: Xavi, a la pròxima la manicura a casa, i no a boxes!!
Toni.
Sou molt grans! Sí enyor! Bona crònica, la gallina de piel!!
ResponEliminaUn plaer com sempre poder ser part d'aquest tinglado