MARATÓ DE BARCELONA 25.03.2012
Aquí teniu a dos finishers... La parejita de moda, en Jordi i en Víctor!
Una marató... això són paraules majors!!!! Enhorabona als tres spartrians (Guille, Jordi i Víctor) que van fotre-li pit i collons!!
Expliqueu sensacions màquines!!`
Per cert, ànims a l´Albert Rodríguez i al Capri, que volien haver estat allà però les lesions no ho han fet possible.
El mateix dia, a Banyoles, en Jaume Aguilera corria una duatló.... esperem notícies i alguna fotiki!!
Que orgulloso estoy de nuestro equuipo!!!!
ResponEliminaSin palabras!!!!
FELICIDADES!!!!!!!!!!!!
Y mucho ánimo a los lesionados!!!
Joooooooooooder la mitja i la sencera, molt bé nois!!! Sou uns cracks! Del Puino, sin palabras...
ResponEliminaJo em reservo la Marató per més endavant, tot i que no ho descarto. Xavals, aviat podreu afrontar un Ironman, us ho dic jo...
Moltes felicitats a tots dos!
Bones ekip!
ResponEliminaPoques coses puc dir que s’assimilin amb la realitat viscuda en una cursa tant llarga, per a mi la més llarga fins al moment. Sense cap ànim de protagonisme, dir que córrer per la meva ciutat amb tot l’escenari de la gent que no va parar d’animar, les batucades, l’orgull de portar el mono Spartrià, el fet de sentir-te com un esportista d’èlit ha estat espectacular. El meu objectiu: acabar-la rient (més o menys), gaudir de la city en un dia de primavera i veure si podia fer un esforç de poc més de 4 hores de cara a saber una mica més del que pot aguantar el meu cos i el cap. Fins al Km 15 prou bé, al 17 tot i que Delpi i Guille em van dir que jalés, no ho vaig fer i al 21 vaig patir una mica de gana, sort que al km 22 començaven els avituallaments de gels fruits sex i fruiteta. Km 27 (passant per davant de casa, poblenou), vaig haver de parar part pel cansament, part per moltes coses que penses més ràpid del que pots córrer. En un minut m’hi vaig tornar a posar i al km 32 paro a pixar i tirar-me uns pets horribles que m’estaven maltractant la panxa. Passo per Arc de Triompf però quasi ni m'assabento d'on estic. Km 34 veig la primera gent que està sent atesa pels serveis sanitaris, veig un ram de flors en un arbre i se’m posa la pell de gallina i em poso sentimentalote, calia acabar-la per a mi mateix però per tothom que ho ha intentat, qui ha palmat, qui és veteranu i té el valor de corre-la, puff, veus que no estàs sol i això t’empeny. En tot moment, nens amb la ma estesa per xocar amb els corredors, makissim!!! A l’alçada de la catedral - rambla(km 37), l’ambient era espectacular però no aixecava les cames més d’uns cm. Per collons que havia de seguir. Agafant el paral•lel al km 40 no et creus que encara et faltin 2km, però és quan la gent més força treu per animar-te (gallina de piel), trobo el Guille destroçat i no puc arribar ni a un ritme patètic però veig la font màgica i penso “perquè penso que no l’acabo?” A l’última corba a 100 mts. de l’arribada trobo a un compi (el Carles), la Mercedites animant, li xoco la ma, també em trobo uns controlers que em diuen que sense dorsal no creuo la meta, penso: a l’igual em paren aquests desgraciats! Corro que me les pelo sense poder pelar res de res, però entro per la meta i flipo com mai. A l’acabar trobo al Victor a la torre dreta mirant a Montjuïc i ens abracem, estirem i compartim. Ja sabeu que aquest moment és magnífic. Arriba la Maria que em porta uns entrepanets i em porta a la platja amb una carmanyola de pasta, em banyo i les cames ho agraeixen, desprès em quedo dormit profundament, mmmmm...magnífic. Em fa un massatge a les cames amb anti-inflamatori, estic que no serveixo per res però el mono spartrià està suat i això m’excita... Moltes sensacions me les he deixat, per això m’acompanyareu a la propera,... oi?
El mèrit d'acabar-la està en tots els que feu possible la meva motivació, felicitats a tots perquè aquest petit-triompf és vostre!
Jordi.... m´has deixat la gallina de piel!!!!!!!!
ResponEliminaQuan torni a nèixer no dubtis que tornaré a ser spartrià!!!
Jordi, Guille, Víctor.... sentiment, equilibri i energia. No hi ha qui pugui parar això!!
Joder Jordi, els pèls de punta tio... Molt emocionant. Enhorabona i que sàpigues que em fa molta enveja, sana això sí, però aquestes són les experiències que a un el fan sentir-se gran...
ResponEliminaSou molt grans, que no us càpiga cap mena de dubte...
Ei familia!!!
ResponEliminaNomés dir-vos que us admiro moltíssim i que esteu fortíssims!!!!jajaja que bé veura la vostra experiència, això moiva moltíssim!!!Espero que ens veiem ben aviat!!!!En quan pugui passo 4 linies i fotos de la dut. de Banyoles que vaig de cul aquesta setmana!!
Una forta abraçada i salut!!
que grandes nanus!!acabao de veure el blog i mola moltissim, els anims de tothom, les vivencies de cadascu...bua tius som un peazo equip...si no fos per vosaltres no hagues fet la marató sino que hauria estat fotent unes braves amb un superpanzaco.
ResponEliminaVaig poguer baixar temps de l'any passat de 3:57 a 3:41, pero lo bo es que vaig estar fresc fins entrar al km 38 o aixi.
Guille, que grande aquest any si, ja la tenim aqui. Despres de tants entrenos ha valgut la pena.
Jordi, quina sorpresa, quin valorar de venir i fer la teva primera Marató: Felicitats!!!
Objectiu 2013: 3:30.
Una abraçada!!!que content que estic
Felicitats nois! no hi han paraules, una marató són "palabras mayores" !
ResponEliminaEns veiem aviat!!!
Enhorabona als finishers spartrians,quins makInotes corrents!!
ResponEliminaKbroncetes,getxo us semblarà poc.
Moltes felicitats!! Quina passada!! No tinc paraules!! Jo hi vaig anar ja que tenia l'hotel des de feia mesos també em feia il·lusió veure com és una marató encara que fos des de fora. Jordi no t'imagines la de veades que he imaginat el moment de creuar la meta i sentir-me com un putu heroi... i m'ho has fet viure per un moment!! Gràcies per fer-me venir mé ganes de còrrer l'any que ve!! Jo vaig fer els dos últims quilometres a peu, veient-vos còrrer mort d'enveja i admiració a parts iguals i animant a tots els corredors fins i tot un col·lega de Roses que va flipar quent em va veure cridant com un boig... L'ambient és una passada veus la cara de la gent esperant al seu heroi o la seva heroina arribar, rient i fins i tot plorant ja que cadascú te les seves motivacions i les seves històries per còrrer una marató, moltes d'elles molt emotives segur. Ja no m'enrotllo més!! Moltes felicitats als tres de nou!! Orgullós de ser Spartrià!!
ResponElimina