ELS BASTIONS. By Víctor del Pino.
Aquest cap de setmana en Víctor va desplaçar-se cap a Núria per realitzar una prova èpica...
En breu ens explica com va anar l´aventura.
En breu ens explica com va anar l´aventura.
Cercar en aquest blog
"Un Spartrià o Spartriana mai nedarà, pedalarà, ni correrà sol"
Entrades populars
Publicat per
Jaume
Els valors i les emocions de l'esport
- Obtén l'enllaç
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Explica´ns aquesta anada d´olla.. ho estem desitjant!
ResponEliminaufff...per on començó?
ResponEliminam'encanta correr, i mes per la muntanya, sentir-me com em desplaço sense pensar en res, vuidar la ment, quin plaer!!
feia setmanes que m'entrenava per la muntanya, 30 km, a ritme de 6, amb assics trabucco (q van de pm), i s'acostava Bastions, que ve em trobava.
divendres vaig anar sol cap a l'laberg de planoles. Quins records de la transpiehhh?vaig tenir un plaer brutal al veure que dormia a la mateixa habitació on vam dormir!!
Al dia seguent, despres de recollir dorsal, vaig coneixer a un grupet de 4 nois i vam fer colla. Jo els hi explicava q venia del triatlo, un altre de maratons, i un tio misterios i un altre d'andorra. aquest ultim em deia, jo es que surto de casa i ja em trobo amb muntanya. I li vaig preguntar, tonto de mi, a quin ritme? i em va dir:vaig fent...no entenia res. pero, com es que portes pals?...doncs que van be per pujar...collons!!! pujar a on?
Doncs si. Surto el primer llançat com una fletxa i al girar la cantonada em trobo un tros de muntaña: el putu PUIGMAL, la vertent amb mes pendent.
Collons, com pujava, m'anava agafant a les roques i tot.
Despres de dues hores de pujada només había fet 5 km i em kedaven 45. ja al cim, miro endevant i començo a correr, entre roques, rius i de cop, el cami es transforma amb neu i baixem hgairabé esquiant!a banda i banda i han penyasegats i el paissatge es brrutal...pero de cop torna la pujada...increible...em passa gent i jo els torno a caçar a la baixada...pero tornem a pujar!!!
En aquell moment, vaig veure que m'havia equivocat! no era running, sino subbing i no paring de subing!
No havia pujat una muntaña desde...una excursió al 2007?
De cop, blascaaa, tormenton,...i em preguntava perque ens feien portar paravent! i em vaig dir...joder, tambe ens ghan fet portar frontal...no me jodas que això s'acaba de nit...
Quin fred...pujant amb els brassos creuats, tremolant, i de cop granissa...pedrotes que em podrien haver fet un trau al cap....portava 4 hores i havia fet 17 km...
va ser el moment de dir prou, perque vols patir?no estas preparat!no cal passar tant de fred, no vas equipat, apaaaaa...ves a fotre una birra amb els teus nous colegues fracassats pero victoriosos!
aixi que, a tomaaa poool culoo, unes 20 persones, vam baixar de la montanya volant cap avall.
Em va molar que un tio que havia fet 2 ironman va baixar amb mi...
Si, abandó, pero quina sabia decisió!porto dos dies amb un dolor espantos a les cames, vaig coix.
Això si, amb moltes ganes de tornara pillar la montanya, començar per caminar cap amunt i més tard correr,. i tornar als Bastions l'any vinent i menjarme'ls. si, cabrons, pics de l'infern, l'any que ve, portaré patates perque us penso menjar!
gran víctor!! em fas enveja sana sentint l experiència... muntanya 100%!!! compta smb mi per anar a entrenar. de moment només puc caminar i no còrrer... però el cos em demana natura!!
ResponEliminaper mi ets un fora de sèrie.enhorabona amic!!!
Ole Victor! Estàs on fire!! Vas arribar on havies d'arribar, ni més ni menys!!!! Ole!!!
ResponEliminaAquí sí que m'animeu kbrns!!!!
Per la Palma i Corbera ja s'està començant a trepitjar la muntanya...
TO BE CONTINUED...
Aupa Patxi ostia,despres de getxo ens hem tornat vascos.I los palos?I el chubaskero? No me jodas ostia..jaja molt grande Victor
ResponEliminaEstava mirant a la meva guia de favoritos, es a dir, allà on tinc les adreces de red que més miro, i buscan una de música, he vist el blog d'espartrians i dic, ostia fa catxo que no ho miro i m'he llegit la crònica del Victor i he flipat, la muntanya és molt gran, molt gran i això de fracàs , ni de conya, estar allà ja és el gran triomf. Gran i sincera crònica!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaArtur.
Joder Del Pino, Bastions!
ResponEliminaEl proper cap de setmana (Sant Joan) a NAvacerrada es corre el Gran Trail de Peñalara, distàncies de 60, 80 i 110Km (aquesta última amb 5000 de desnivell acumulat). La nena ho fa, però jo no sé si tengo güebos...
De moment prenc nota de les Asics Trabuco. Les he estat mirant i fijo que me les pillo!
La setmana passada (diumenge) vaig fer un 25K de muntanya (2800m de desnivell acumulat) amb les Nimbus i quina por a les baixades!!! A part de que m'han quedat una mica fetes pols t'he de dir que vaig tenir uns quants ensurts amb el tormell esquerre (inclús un cop vaig sentir/escoltar un crack). Si es que no es pt fer curses d'aquest estil sense calçat adequat...
Que grande els comentaris!!
ResponEliminaEdu, les Asics Trabucco son supercomodes. baixant per neu, saltant per roques, tant per pujada com per baixada em vaig sentir super be!
hem de fer trails d'aquest estil, son moltes hores (aprox. 10 hores) i duríssimes, pero es una altra experiencia que val molt la pena.
Una abrçada!!