BASTIONS 20/07/2013
Tal com us vem explicar en anteriors entrades al blog, el passat 1 de juny, l´expedició spartriana a Bastions va tenir que girar cua per les inclemències del temps (gran quantitat de neu i vents de 150 km/h).
Però com som bastant cabezones, el 20 de juliol ens vem plantejar tornar a intentar-ho!
El komando, format per en Gabi, Miquel, Ferran, Bruno, Jona, Jaume, Víctor i Àlex, va sortir de Núria a l´hora dels senyors, 10 del matí, esmorzats, cagats i pixats. La prèvia va ser per recordar, ja que vem arribar al cremallera pels pèls. No haviem començat l´excursió i ja suavem!
Aquest cop, a diferència de la cursa original, voliem deixar de banda el Taga (l´ascenció final de Bastions), ja que no som del mateix Bilbao, tirem més a l´extrarradi. Quedant la travessia en uns 40 km: amb el Puigmal, Finestrelles, Noufonts, Noucreus i Balandrau esperant-nos. Orígen Núria - Destí Pardines.
Finalment van sortir uns 30 km, ja que la intensa tormenta (trons, llamps, pluja i pedregada a estones) van impedir que ens féssim amb el Balandrau. Cal a dir que també es va gaudir d´estones de sol, sobretot a les primeres hores del dia.
A l´alçada del Coll de la Marrana es va pendre la decisió de tirar cap al refugi de Coma de Vaca (es troba als peus del Balandrau), on un canvi canvi de roba i un refrigeri van servir per recuperar forces i entrar en calor. Allà vem optar per no ascendir el Balandrau per l´hora i per la climatologia (plovia moltíssim), així que es va decidir agafar el camí que portava cap a Queralbs. En dues horetes més ens vem plantar a Queralbs. La baixada va tenir premi, ja que el camí és realment preciós (paissatge molts registres diferents, amb grans casacades d´aigua)
Un total de 9 a 10 hores de travessia. Alta muntanya i esperit spartrià 100%. Paratges i vistes espectaculars. Aventura. Natura. Territori. Animals. Companyia inmillorable!
Nit a l´alberg de Planoles.... xerrar, menjar, menjar, menjar, riures, records, menajr.... Aixxxx què dolenta és la memòria de l´esportista.... en poques hores ja haviem oblidat les porcions de patiment i només quedava la part bona de l´experiència.
Per quan la propera?
Be spartrian!!!!
Després de l´experiència i havent passat uns dies on he reposat cames i assentat sensacions, només puc dir una cosa.... Per quan la propera? Estic amb el mono! Dame más!!!!
ResponEliminaCal a dir que em falta una mica d´entreno a sobre per aquests reptes, doncs vaig anar un pèl collat a estones (per no parlar del pajarón a la pujada del Noufonts), ja que els membres de l´expedició estan estan fortíssims! Van molt fàcils!!
Els últims fitxatges (germans Gual "els tetes gabi i Miquel" i en Ferran)son per donar-li´s de menjar a part. No sé si els van amamantar els llops de petits o son parents propers d´en Kilian.
Aguilerman, "el que cayó en la marmita de pequeño", crec que va fer dues vegades l´excursió. Semblava el meu gos que va, torna, va torna, va torna.... brrrrrr.....
Del Pino, solidesa a tope com sempre.
Els del Llobregat (Bruno i Jona), exemple de superació i actitud!
Em quedo amb un record MAGNÍFIC i amb ganes de repetir.
Sense cap dubte, imatges a la retina i records guardats al cor que els portaré sempre amb mi.
Com diu el meu amic Castellón, simplement.... VIDA!
Tenia moltes ganes de fer aquesta ruta, m´havien donat molt bones referencies, pero no havia tingut la oportunitat.
ResponEliminaLes expectives es van superar amb escreix, és una de les millors travesses que he fet. Caminar bona part del trajecte per sobre del 2.500 m et permet tenir unes vistes espectaculars sobre la Vall de Nuria i gaudir de la visio dels pics de La Cerdanya (Carlit, Puig Peric,...) descobrir la magnifica Vall d´Eina i conectar despres del NouCreus finalment amb la zona de Ulldeter amb els Llacs de Carança.
Ens va anar molt bé que l´endema fessin la cursa de l´Olla de Nuria, les bandaretes taronges ens van fer mes facil la orientacio.
La baixada acompanyats de la pluja fins el Refugi Coma de Vaca va demostrat el magific estat de forma i latecnica del spartrians. Mai m´havien fet correr tant per la muntanya !!!!.
I finalment, com dieue el premi la cirereta final, la baixada fins a Queralbs per la coma del Fresser.
Pero sobretot destacar la oportunitat de puguer compartir aquesta sortida amb tots vosaltres es el que la va fer especial, uns magnifics companys de muntanya.
Esperant fer noves rutes, nous cims, nous reptes amb vosaltres.
Alex, moltes gracies per haver-ho fet possible.
Salut i muntanya