MAGIC LINE: UN DIA DE CONTE.

I tot comença així....

Em vaig despertar, com cada dia, renovada tot i que no sabia que seria un dia tan divertit! A la font màgica, em van presentar els spartians i ja s'hi respirava bon ambient! Com si fossin angelets de la guarda em protegien cada vegada que corríem o baixàvem escales...Jo reia molt amb els seus estirabots (amb el “choripan” i tota la pesca!). Va ser un dia molt, molt divertit i, a més, em sentia segura!

-Anna-

Diumenge 28 de Febrer. Si creieu que el dia dels enamorats és el 14 de Febrer… imagineu l’amor que s’ensuma a la Magic Line Barcelona per la data que és 2x14 de Febrer!!!! 10.000 persones conformen la marxa solidària que la Fundació Sant Joan de Déu ha organitzat per sensibilitzar a la gent i fer guardiola!

9h. Tot i que la nit ha sigut plujosa i amb vent, el matí i un bon esmorzar deixen entreveure que el dia sortirà rodó, podríem dir "sobre rodes"!

10h. Cadascú de nosaltres està en moviment, apropant-nos a les Fonts Màgiques de Montjuïc, punt d’inici on ens trobem amb l’Anna, la Cristina, el Jordi i el grup d’SPARTRIANS (Iulia, Jona, Daris, Jordi, Bruno, Àlex, Victor i Xavi) que hem tingut el privilegi de compartir aquesta experiència amb aquests 3 nous membres de la família.

Un cop junts, la Cristina ens explica com hem d’espitjar la cadira de l’Anna, es diu Joëlette¹ i és una tot camí, serveix per muntanya i per asfalt!!! (la cadira també :P).

11:30h. Comencem la marxa tots junts al crit de “Sempre endavant!”. L’Àlex al davant i la Cristina al darrere, son els primers en rodar de la mà de l’Anna, els demés ens hi anem succeint durant tot el trajecte; pujant, baixant, esglaons, rampes, herba, etc.

El recorregut i l’ambient amb la gent son molt macos. Posar l’Àlex al davant des del principi ens garanteix guanyar posicions en la pujada! I al crit de “Hola! Passem! Hola! Passem!” ens anem fent lloc per l’esquerra de la vorera!

L’Anna sembla que s’ho està passant genial, riu efusivament (està contenta o potser és un somriure pressa del pànic!) i ens ho contagia a nosaltres i als demés participants que miren amb grans somriures a la protagonista del conte.

Pugem a Montjuïc, donem una volta a l’Estadi Olímpic on recollim el coixí que els nens de Sant Joan de Déu han personalitzat per cadascun dels equips participants, quina passada! Fem les fotos olímpiques de rigor i seguim endavant!

Pugem pel Jardí Botànic, el dia és clar i les vistes de la ciutat molt nítides. Seguim pujant fins al Castell de Montjuïc on la mar blava ens acompanya mentre baixem els esglaons que precedeixen el balcó de l’alcalde(sa). El més maco, distret i difícil ja ha passat, ara toca anar baixant rampes, esglaons, anècdotes² i posar la directa per arribar al Paral·lel, les Rambles, creuar el Gòtic i enfilar cap a la Catedral on arribem a un bon ritme de cursa, degut a l’emoció del moment i de l’ambient. Tots JUNTS entrem somrient i cridant a “meta” fent passar l’última pàgina d’aquest conte, el conte de l’Anna. FI.

(www.elscontesdelona.cat)

 AGRAÏMENTS

Mereix especial menció la voluntat i esforços del Victor per presentar-nos aquesta oportunitat.

¹ Joëlette és una cadira adaptada perquè persones amb mobilitat reduïda puguin viure i sentir experiències com aquesta a l’aire lliure, rodejats de família i amics. I aquesta cadira en qüestió va ser un premi/beca de “Persigue tus sueños: GAES” per l'Anna i la seva familia.

² Anècdota “PREJUDICIS i HUMANITAT”

(Tot i que la marxa és solidària i el fet d’inscriure’s-hi ja aporta un import econòmic a la Fundació Sant Joan de Déu, nosaltres portàvem un parell de guardioles sabent que el cas de l’Anna captaria l’interès i l’atenció de la gent, i probablement ho podríem aprofitar per recaptar més diners per la Fundació).

Aprofitant una paradeta per fer fotos (baixant de Montjuïc) vam passejar les guardioles informant a la gent, i d'entre totes les reaccions m’agradaria destacar una escena que ens va deixar "sobtats"...

Exposant el tema de la Fundació a un parell de matrimonis (probablement jubilats) amb bons rellotges (ells) i bons abrics de pell de visó (elles)... la seva resposta va ser un clar, directe i despectiu “No! No!” mentre ens esquivaven i ens giraven la cara...

Acte seguit dos venedors ambulants (top manta d’ulleres) probablement paquistanesos o indis, amb un posat humil i agradable es van apropar a nosaltres per col·laborar i posar diners a la guardiola... LA PELL DE GALLINA!

Un fet com aquest posa de manifest que hi ha persones per un costat, i persones humanes per un altre... I un bon exercici final podria ser, preguntar-nos a nosaltres mateixos a quin grup pertanyem ;)

SEMPRE ENDAVANT ->

Agraiments a la Iulia per les fotooos!