TRIATLÓ SANT FELIU DE GUÍXOLS 19/05/2012

Aquest passat dissabte 19 de maig de 2012 els Spartrians van tornar al seu origen, el triatló de Sant Feliu de Guíxols. Tot just una setmana després de Getxo, cosa que va provocar una reduida participació spartriana, però no per això menys important.

Es va aixecar un dia ennuvolat i amb algunes gotes de pluja a mig matí, però per sort el temps va aguantar i va permetre una prova que, tot i que fresca, va ser seca. D'entrada una petita crítica a l'organització i és què haver d'entrar a boxes a les 13:30h per no començar a competir fins les 17h (3a sortida) és una petita putadeta. Hores lliures, per tant, que van ser aprofitades per veure la sortida del primer grup de triatletes i fer un petit mos pre-prova, tot i que personalment jo ja havia dinat a les 12 del migdia (quines hores!!).

I arribada l'hora de l'inici, 3 spartrians, liderats pel macho-men Jordi Sualís (neopré jo? i que més!), criden ben fort el nom del nostre club, per recordar no tant sols que els Spartrians estan allà a la resta de participants, sinó també per recordar-nos a nosaltres mateixos que no estem sols, que tenim l'ànim i la força de tots vosaltres.

I cap a l'aigua: molt peus, moltes cames, algun cap, en definitiva molts problemes en els primers metres per mantenir una braçada uniforme i constant. Passats uns metres cadascú es va creant el seu espai i ja costa menys. Només destacar que l'aigua estava mogudeta i això creava, al menys a mi, algunes dificultats a l'hora de nadar.

Arribada a la platja, fora neopré, i cap a la bici. Personalment era la segona vegada que agafava una bici de carretera (la primera va ser el dia anterior i vaig fer ¡7km!), cosa que em va comportar alguns problemes. D'aquesta part de la prova em quedo en que a les pujades vaig avançar a bastanta gent, tot i que a les baixades em re-adelantaven. Necessito més quilometres de carretera!

I finalment la cursa a peu. Si bé les vistes des de la bici eren impressionants, em quedo amb la cursa a peu com la millor part, ja que tot i sent només 3 spartrians, ens vem anar creuant constantment i enviant-nos ànims i forces els uns als altres.

Finalment, la meta. Tant compenetrats estem els Spartrians, que una hora i mitja més tard de l'inici, vem arribar els 3 en un minut de diferencia, liderats per la incansable i sempre amb un somriure a la boca Laura, que tot i que corria sota la bandera d'un altre club, tots sabem que és una spartriana de cor.

Des d'aquí, felicitar als finishers Laura, Jordi (Sualís) i, perquè no, a mi mateix, Jordi (Parellada). I com sempre un gran agraiment per als supporters: Anna, Georgina, Adrià i Maria.