BARCELONA GARMIN 07/10/2012

PER SOTA DE 1h 30' (by Bruno)

 Mai he destacat als esports. El meu currículum esportiu de jove es limita a dos partidets de futbol sala de costellada i quatre patadetes a l'aire amb l'Àlex (pels que no ho sapigueu, el Presi era com el Chuck Norris però en català)... no tenia bici y le meva millor marca era d'1h03' a la cursa de la Mercé de 2011. No, no hem coneixien com el Noya de Vallirana.

Alguns companys de l'equip sí que anaven per davant meu, però que no us enganyin, tampoc era per llençar coets. En resum, Daris i Jona no havien corregut cap cursa en els últims anys, Silvia i jo no teniem bici i cap dels quatre erem capaços de fer més de 2 llargs a la piscina del poble (25m).
Tot i aixó, al Març d'aquest any vam decidir apuntar-nos al Triatló de Barcelona, distància Sprint. No sabiem si era molt o poc, però era a l'Octubre i teniem temps de preparar-nos.
Vam planificar el calendari per anar de menys a més: Cursa del bombers, Triatló SuperSprint al Canal olímpic, Cursa del Corte Inglés, Triatló SuperSprint a Banyoles, Triatló a Malgrat, Cursa de la Mercé i, finalment, Triatló de Barcelona.
Les proves i els entrenaments van anar passant i tots vam anar guanyant experiència. La bici ens agradava cada cop més i la por a l'aigua va estar ràpidament superada. Ens vam retrobar amb amics i el cos anava agafant un to físic com no havíem tingut en molt, molt de temps.
I ahir va arribar el dia. Ens vam presentar Daris, Jona, Sílvia, Coke i jo. Uns estavem nerviosos: Daris no ho va passar gaire bé a la prova de l'aigua a Malgrat. Jo ho vaig passar pitjor, i ara seria més distància, la Sílvia no havia pogut fer cap prova en condicions en aigua i no sabia què és trobaria a la sortida i el Coke no havia pogut entrenar i havia passat la nit mig febrós. Altres estaven més relaxats: el Jona venia d'haver sortit de festa la nit anterior. El dia era assolejat però no cremava. L'aigua estava neta i no massa moguda. L'ambient era espectacular. 6000 participants. Més de 1300 a la nostra categoria. Era el nostre moment!
Puc dir que mai hem disfrutat tant de l'esport com ahir. Jo vaig tenir la sensació que volava a tots els trams, tot i que els temps m'han ficat al meu lloc :`( . Altres van volar de veritat (el senyor Jonatan Mojito de Fresa Romero va quedar el 90). Les endorfines ens arribaven a les pestanyes. Hi ha una cosa clara: aixó és el que anavem buscant al Març d'aquest any!

         Coke, Bruno, Sílvia, Daris i Jonatan.

 

La temporada 2012 està casi exhaurida, però aixó no s'acaba aquí: el 2013 continuarem fent gran el nom del nostre club!

L' UN X UN: 

Jonatan (1h 16' 46''): Insultant. A les 5 de la matinada enviava un whatsapp dient que acabava d'arribar de festa. Una molt bona marca a les tres proves el van pujar a la posició 90 de la classificació general. Actualment, l'estrella de l'equip.

 

Daris (1h 21' 17''): Sorprès. Una petita desviació d'unes decenes de metres al tram de natació ve fer que el tritó de Vallirana (jo) li avancés com una exhalació. A la bici va recuperar casi 600 posicions. És una amenaça constant al líder de l'equip. 

Coke (1h 55' 11''): Mermat. Una personeta de menys de mig metre no l´havia deixat entrenar en les últimes setmanes. Enmig d'un procés gripós. Amb bici de muntanya. El primer dia que es ficava dins un neopré. Quan tot aconsellava el contrari, el senyor es va presentar, va competir i va finalitzar el seu primer triatló amb una preparació casi inexistent. El próxim serà tan competitiu com la resta. 

Sílvia (1h 41' 01''): Decidida. Va haver de superar molts dubtes de si seria capaç d'acabar. Però la seva obstinació i decisió la van portar a aconseguir penjar-se la medalla de finisher. La paraula por no hi és al seu diccionari.

 

Bruno (1h 29' 20''): Inspirat. Va arribar al club com a aposta personal del President. Fins ara no havia pogut donar el que l'afició esperava d'ell, però el diumenge va mostrar el seu talent. El 2012 ha anat de menys a més i la seva progresió sembla no tenir límits.