4ª ETAPA TRANSPIRENAICA (PLANOLES-BAGÀ) 05.11.2011
Per quarta vegada els spartrians tornen a creuar els Pirineus! Ja tenim més de mig Pirineus catalans creuats!
Aquest cop l´etapa va venir marcada per la predicció meteorològica... una megaborrasca amb fortes pluges amenaçava l´expedició. Així que tot i haver-nos desplaçat la nit del divendres a Planoles (on queia un aiguat d´agárrate y no te menees), fins l´últim moment (dissabte a les 7:00 a.m) el grup no va poder pendre la decisió de "exarle un par y tirar pa´lante".
Cal destacar que l´arenga spartriana llençada per l´Adrià la tarda anterior ens va motivar moltíssim i ja anavem força empitonats.... A continuació us passo l´e-mail de "l´abuelo" val molt la pena... quin crack!!
"Heu pensat bé on ens fiquem ????????????? no m'ho perdo per res del món.
Amics, natura, deport i pluja sí molta pluja,i què ??? encara millor no??????
No sabem com anirem, com esmorzarem, si ens faltarà dinar el disbate, si el MINGALLON ha previst tot lo necesari (segur que no o és que no el coneixeu, però millor així), si tenim inflador,recanvis i no sé quantes coses més....... i torno a preguntar..... I QUE ????????????
Esperit SPARTRIA al 100% o no veu veure TROYA l'altre dia per la tele collons.
Jo no vull que faci sol, no vull arribar a l'hora,ni tant sols tenir horari, m'importa una merda el recorregut, no vull saber què menjaré, no vull saber com estaré el dilluns, no vull saber on dormiré ni amb qui, ni tampoc vull saber tot el que em farà falta i no tindré perquè segur que m'ho he oblidat a casa.
Vull anar a la montanya amb vosaltres, la resta m'és igual.
Salut, ens veiem ara !!"
A mode de resum només comentar que va ser una experiència "pa recordá"... 9 hores el dissabte pedalant i 3 i mitja el diumenge, un total de 110 km, on no ens va caure ni una gota, és més, ens va tocar el solete i tot. Paissatge inolvidable, on vem pujar i baixar pistes d´esquí amb bicicleta fins arribar als 2.100 m d´altitud. Un grup d´spartrians excepcional en tots els sentits on tots van aportar el millor de cadascú (Dani, Jordi, Adrià, Guille, Àlex, Dídac, Arnau, Víctor i David,). Un munt d´anècdotes a la butxaca (trencalosos, el friky refugi on vem dormir la segona nit, la cabra a l´habitació, l´equipament ciclista de l´Arnau, l´atac rollo MarioKart que va patir el Víctor, la taurina de l´Adrià, els despistes d´en Dídac...).
Si voleu saber més, us toca venir a la propera!
Aquest cop l´etapa va venir marcada per la predicció meteorològica... una megaborrasca amb fortes pluges amenaçava l´expedició. Així que tot i haver-nos desplaçat la nit del divendres a Planoles (on queia un aiguat d´agárrate y no te menees), fins l´últim moment (dissabte a les 7:00 a.m) el grup no va poder pendre la decisió de "exarle un par y tirar pa´lante".
Cal destacar que l´arenga spartriana llençada per l´Adrià la tarda anterior ens va motivar moltíssim i ja anavem força empitonats.... A continuació us passo l´e-mail de "l´abuelo" val molt la pena... quin crack!!
"Heu pensat bé on ens fiquem ????????????? no m'ho perdo per res del món.
Amics, natura, deport i pluja sí molta pluja,i què ??? encara millor no??????
No sabem com anirem, com esmorzarem, si ens faltarà dinar el disbate, si el MINGALLON ha previst tot lo necesari (segur que no o és que no el coneixeu, però millor així), si tenim inflador,recanvis i no sé quantes coses més....... i torno a preguntar..... I QUE ????????????
Esperit SPARTRIA al 100% o no veu veure TROYA l'altre dia per la tele collons.
Jo no vull que faci sol, no vull arribar a l'hora,ni tant sols tenir horari, m'importa una merda el recorregut, no vull saber què menjaré, no vull saber com estaré el dilluns, no vull saber on dormiré ni amb qui, ni tampoc vull saber tot el que em farà falta i no tindré perquè segur que m'ho he oblidat a casa.
Vull anar a la montanya amb vosaltres, la resta m'és igual.
Salut, ens veiem ara !!"
A mode de resum només comentar que va ser una experiència "pa recordá"... 9 hores el dissabte pedalant i 3 i mitja el diumenge, un total de 110 km, on no ens va caure ni una gota, és més, ens va tocar el solete i tot. Paissatge inolvidable, on vem pujar i baixar pistes d´esquí amb bicicleta fins arribar als 2.100 m d´altitud. Un grup d´spartrians excepcional en tots els sentits on tots van aportar el millor de cadascú (Dani, Jordi, Adrià, Guille, Àlex, Dídac, Arnau, Víctor i David,). Un munt d´anècdotes a la butxaca (trencalosos, el friky refugi on vem dormir la segona nit, la cabra a l´habitació, l´equipament ciclista de l´Arnau, l´atac rollo MarioKart que va patir el Víctor, la taurina de l´Adrià, els despistes d´en Dídac...).
Si voleu saber més, us toca venir a la propera!
"Los dioses me han dicho..."... que tenim un Club de puta mare amb gent excepcional!
ResponEliminaEeeeei!!
ResponEliminaEstava esperant amb candeletes la crònica. Què guapo!! M'hagués agradat molt ser-hi!!
Me n'alegro molt que us ho hagueu passat de puta mare, cracks. Espero poder apuntar-m'hi la propera.
A veure si poseu comentaris individuals que tinc moltes ganes de veure el cap de setmana des dels vostres ulls!!
Salut!
La veritat que difícil, molt difícil, explicar amb un paràgraf un cap de setmana com aquest.
ResponEliminaDe un bon un principi, els que encara estàvem disposats a fer la sortida, ja teníem l'etiqueta de boixos i mirant la predicció era una etiqueta justa.
Tot i això es va decidir provar i esperar que contra tot el que es deia fes un bon dia per rodar. L'endemà, aixi va ser, varem poder rodar per les crestes del Pirineu amb un mig sol, mentre un gran nombre de trencalòs en mirava desde el cel!!!!! Quin moment!!! totalment impressionant!!!!
També varem poder escoltar el silenci de la muntanya!!!!
Però crec que el més bonic ha sigut veure com cadascú agafava el sue lloc al grup perquè no faltes de res!!
Cata=Seny
David= orientació
Jordi=llibertat
Didac= despiste (per posar content al Cata a l'ultim segon);)
Àdria= tranquil·litat (excepte als moments de taurina);)
Victor=organització
Guille= adaptació
Arnau= Una sana bogeria increïblement divertida!!!!
I tots plegats l'esperit que ens fa formar aquest club que cada dia te més qualitat humana!!!
En definitiva, ha sigut un cap de setmana increïblement divertit amb un bon grapat d'anècdotes, on la brutalitat de desnivell que hem hagut de superar pujant per les pistes d'esquí ha quedat en un segon pla!!!
Només convido a tothom que ho provi la propera vegada perquè segur repetirà!!
Una abraçada
macusss!!!
ResponEliminaJo només puc dir que fer LA TRANSPIRINAICA es lo més divertitr de la temporada per mi i ja es el 4t any que al fotem!!!
Aquest any, ha estat altre cop genial, sobre tot per el gran grup de personatges que la hem format. Quantiat i qualitat.
Després de pronostics de pluja i torrencials, deprés d'un divendres plujos a mes no poder, i de recomenacions i tentatives d'aplaçar la Transpi, ens vam atrevir i ens va sortir rodo...els deus ens van somriure...
vaig disfrutar tant o més com quan ets petit i t'en vas de colonies, amb això us ho dic tot.
Tornareu a sentir notícies de la TRANSPI aviat...
Delpi (MINGALLON)
Buff! per fi vam viure l'experiència de l'any, la mítica transpi. L'equip quin plaer comptar amb aquest equip i això que dels nostres en faltaven però experiència brutal! grans paraules del veterà de guerra Adrià!
ResponEliminaA continuar lluitant!
cita imprescindible en el meu calendari a partir dara.
ResponEliminabona ruta,grans paissatges i millor companyia.
salut
adria